Xavi Miralles: "En una ONG s’ha de posar en valor tot, absolutament tot"

38 anys té Xavi Miralles. En la seva formació va estudiar Empresarials a la Universitat Autònoma de Barcelona. Alhora, també, va cursar un Grau superior en mitjans de comunicació. A dia d’avui treballa a la Creu Roja Sabadell com a tècnic de premsa i captació de fons.

Els caps de premsa són els periodistes a l’ombra. Com explicaria la seva feina?

Fins fa un temps estava al món de la ràdio. Ara sóc periodista de font, en aquest cas de Creu Roja Sabadell. Jo me’n cuido de la comunicació que és el que m’he dedicat sempre professionalment i del que tinc estudis. Llavors també porto altres coses com la captació de fons, que són les relacions amb empreses, amb els socis, la cooperació… Més o menys un 50% seria comunicació.

La meva feina viu entre la comunicació interna i externa. Interna amb el cas dels voluntaris i els socis i amb el personal de l’oficina.

Com és un dia normal en la vida de Xavi Miralles?

El que és cabdal és planificar-se el dia. No sempre he estat una persona super ordenada, però en aquesta feina ho haig de ser més que l’altra, són feines molt diferents. Intento ordenar-me molt bé el dia, sort del Google Calendar. El primer pas és saber què tinc en comunicació. Al final, hi ha una planificació a l’hora de comunicar. Si no tens aquesta planificació la comunicació no té sentit. Per exemple, cada setmana em veig amb el coordinador, el meu cap, i fem el planning de la setmana, què explicarem, on ho posarem, quina notícia anirà al web… Ara per exemple, toca preparar la newsletter que s’ha d’enviar. Vull dir que tot té el seu sentit, no és arribar aquí i fer una piulada perquè sí.

A l’hivern he hagut de prioritzar temes per sobre de la planificació ja feta. Concretament, en temporada de fred s’han fet moltes sortides de ‘l’Operació fred’, de les persones sense llar, llavors això depenia molt de les temperatures… Amb el tema de les persones sense sostre tenim molt de ressò, els mitjans s’interessen molt. També, el dia de les nevades Creu Roja va sortir al carrer.

Per tant, és important tenir una planificació però ser conscients que pot haver una sèrie de coses que poden fer canviar-la.

Com s’estructura l’organigrama del departament de premsa?

L’equip tècnic està format per dinou persones aproximadament. Hi ha els responsables de cada àmbit, com la Núria que s’encarrega de la gent sense llar i gent gran i la Montse coordina l’àmbit dels aliments. La gran majoria són noies, de nois només n’hi ha dos. Això es deu al tipus de sector, hi ha més treballadores socials… és un sector molt més feminitzat.

Estem dividits a partir de la categoria professional de cadascú en les diferents àrees de les quals treballa Creu Roja, des d’infància, gent gran, violència de gènere, formació, ocupació… Creu Roja és deu mil coses.

Quina ha de ser la relació d’un cap de premsa amb els mitjans de comunicació? Per crear una sòlida agenda de contactes s’ha de cuidar els periodistes. Hi ha alguna tècnica que s’utilitzi amb freqüència?

Ara al mes de maig presentem la memòria del 2017 i aquí fem convocatòria de premsa. Jo tinc una base de mitjans a l’ordinador i també la notícia setmanal, si creiem que té prou rellevància l’enviem com a nota de premsa. Llavors jo compto amb la meva base de contactes. He estat molts anys en mitjans de comunicació de Sabadell i em conec bé els periodistes, cosa que és avantatjós, evidentment. I amb molts hi tinc relació per telèfon, per WhatsApp, i sempre intento cuidar-los molt bé. Sé que els mitjans locals no han acabat de superar la crisi, que els periodistes van de cul, que depenen d’una persona de d’alt. Sempre que un mitjà et demani algun assumpte normalment hauràs de deixar el que estàs fent i facilitar-los la feina, perquè nosaltres com a institució també ens en beneficiem.

Com selecciona els mitjans als quals envia informació?

En general ho enviem a tots els mitjans de comunicació. Han de ser de Sabadell, de Badia, de Barberà o Sant Quirze, la zona que tracta Creu Roja Sabadell. L’avantatge de conèixer-los bé és que potser hi ha alguna història que tens i penses que encaixaria en una entrevista de ràdio Sabadell, per exemple. A vegades sí que pots trobar un tema concret que vagi dirigit a un sol mitjà o periodista. Però, en general les notes els hi enviem a tots per igual.

Com ha afectat la irrupció de les xarxes socials en la professió de cap de premsa?

El repte és explicar què fa Creu Roja, intentant deixar molt clar que no som un hospital, sinó que fem altres coses. Expliquem els projectes basant-nos en la mateixa línia editorial, si es pot dir, de Creu Roja Catalunya.

Creu Roja Sabadell compta amb Twitter, Instagram i Facebook. Twitter és la xarxa social més informativa, segurament la que donem més canya. Instagram la fem servir per Creu Roja Joventut, associació jove de Creu Roja. És una bona eina per explicar tot el que es fa a nivell de joventut i infància. A Facebook sí que podem donar més consells. En concret, per Setmana Santa es donen consells pel fred. Al final, com que som una entitat humanitària i tenim cura de les persones podem abastar des dels consells, els valors, explicar els projectes que fem…

La formació constant ha passat de ser un “nice to have” a un “must”. Si ara haguessis de formar-te en alguna àrea especifica, quina triaries?

Sí, de fet m’ho estic plantejant. El fet d’entrar a la comunicació corporativa o institucional sí que t’obre les portes d’altres coses i jo aquí, per exemple, m’ha obert la porta del tercer sector. M’encarrego de captació de fons, que per a mi, quan vaig fer l’entrevista de feina, era una cosa molt nova. Depèn del que sigui potser tu vas a buscar l’empresa o a la inversa. El fet de dedicar-me això, em rondava pel cap mirar alguna cosa de captació de fons. Cada cop es demana més formació i coneixement a la gent, sembla que ens barallem per a veure qui té el millor currículum, que penso que és una mica trist. Al final has d’evolucionar i tenir inquietuds.

Què busqueu en els nous perfils per treballar a Creu Roja Sabadell?

Depèn del lloc de treball. Però així en general, una qualificació professional, una persona que vagi en consonància amb els valors de la institució, super important.

Creu que els mitjans de comunicació tenen preferència a l’hora de publicar notes de premsa pel fet de ser una ONG?

No ho sé, pot ser, no? Crec que es guien, sobretot, per criteris periodístics. Llavors, pot canviar que sigui un mitjà privat o públic. En general, pel que observo, sí que m’adono que és més un criteri professional. Al final, tu has de saber vendre-li la notícia, que sigui noticiable, i si no ho és, per molt que siguis una ONG segurament no els interessarà.

Has de fer les coses bé igual que tothom perquè tingui ressò i et comprin.

S’han trobat en el cas que no els arriben a publicar pel fet de tractar un tema escabrós que no interessa a les persones de d’alt?

Personalment aquí no m’hi he trobat. No en tinc cap constància. Normalment tinc una resposta positiva.

La comunicació en una ONG ha de ser, forçosament, emocional?

Sí, jo crec que és una part important. Adaptar el llenguatge en allò que fas, com ho expliques, que ho entengui la gent de carrer. Nosaltres al final som una comunicació molt humana, ens defineix això. Som una entitat humanitària. Al final és una manera d’arribar a la gent.

Quin és l’storytelling que comunica Creu Roja?

La cura de les persones, l’apoderament de les persones, intentar sortir de la situació de la qual es troben. Intentar fer valdre. Fem una tasca molt important. Acaba sent el fil argumental de tot.

Creu que és una comunicació efectiva la nota de premsa d’UNICEF ‘ja no tenim paraules’?

Suposo que és una campanya més d’ells, però també és una mica la feina de captació de fons, buscar missatges colpidors, nous. Creu Roja també ha fet missatges d’aquest tipus. Buscar com toques la fibra a la gent. Explicar coses que s’han explicat deu mil vegades i buscar l’eficàcia comunicativa.

Les 5W són l’essència del periodisme. Quins creus que són els cinc imprescindibles del cap de premsa?

Penso que és important la planificació, l’empatia, evidentment saber comunicar i explicar-te i, molt important, compromís.