Eva Palau: “Tinc la sort de poder explorar simultàniament dues altres vocacions: la fotografia i el

Eva Palau és la responsable de Premsa i Comunicació de l’Ajuntament de Blanes. Té 52 anys i va estudiar Ciències de la Informació a la Universitat Autònoma de Barcelona. Abans d’arribar a l’Ajuntament, on té intenció de quedar-se, ha treballat a diversos mitjans locals i ha dirigit la televisió municipal.

Com selecciones els mitjans als quals envies informació?

Al principi desglossava les informacions que enviava, però al final opto per enviar-ho a tots els mitjans. L'experiència m'ha ensenyat que de vegades una informació que em pensava que no interessaria als "grans mitjans", ha despertat el seu interès. Per això, he optat per aquesta decisió.

Com ha afectat la irrupció de les xarxes socials en la professió de cap de premsa?

Per un costat t'ajuden a fer difusió, però per l'altre són una font de conflictes, perquè sovint hi ha gent que no sap de què parla quan expressa una opinió respecte una informació que has penjat. De fet, jo sóc relativament nova en aquesta tasca -sóc Cap de Premsa i Comunicació des del 2012-, i això vol dir que quan vaig assumir aquestes noves funcions les xarxes socials ja estaven en plena efervescència.

La formació constant ha passat de ser un “nice to have” a un “must”. Si ara haguessis de formar-te en alguna àrea especifica, quina triaries?

Protocol, Xarxes Socials... la llista podria ser molt llarga!

Si et donessin pressupost per contractar una persona, què buscaries en ella?

Crec que el principal, en aquesta i en qualsevol altra feina, és que puguis confiar al 100% en la persona que forma equip amb tu. En l'anterior etapa com a periodista en premsa escrita, ràdio i televisió molts cops podies trobar-te amb una "llumbrera" en determinats àmbits, però en canvi a l'hora de treballar plegats veure que era un cabró del 15, si se'm permet l'expressió. Fora d'aquesta consideració, si extraiem el factor confiança de l'equació, buscaria un o una periodista que també tingués el màxim d'habilitats comunicatives, com jo.

Quan i per què vas decidir dedicar-te a ser cap de premsa?

Va ser un necessari canvi de rumb. Per qüestions molt llargues d'explicar, a finals del 2011 la televisió on havia estat treballant els darrers anys va haver de tancar. Abans, des del mateix ajuntament per qui treballava se'm va oferir posar en marxa el Servei de Comunicació, que fins llavors no havia existit mai. És a dir, abans que posés en marxa el servei, hi havia hagut càrrecs de confiança que actuaven més com a caps de gabinet, així com contractes puntuals amb empreses de comunicació. Jo no sóc ni una cosa ni l'altra: sóc una professional de la comunicació adscrita a l'Àrea d'Alcaldia que formo part de la plantilla de l'Ajuntament de Blanes. De fet, va ser un "reinventar-me" de nou, adaptar-me a les noves circumstàncies. Per això, partint de la base de l'experiència, vaig assistir a cursos i, sobretot, em vaig entrevistar amb amics i amigues que ja exercien com a cap de comunicació per guiar-me respecte a les meves noves funcions.

Quins avantatges i quins inconvenients veus a l’hora de treballar a un organisme públic?

El principal inconvenient és la "mala premsa" que tenen actualment les administracions públiques, o més concretament els polítics en general. Per contra, el principal avantatge és que disposes de recursos que potser en un altre tipus d'organització no estan al teu abast. Ara bé, tot és molt relatiu i no es pot generalitzar, perquè no és el mateix treballar per exemple com faig jo per l'Ajuntament de Blanes, una població de 40.000 habitants, que no pas per a un departament de la Generalitat, que també és un organisme públic, però amb una dimensió força diferent.

Ha canviat alguna cosa a la teva feina a causa de l’actualitat política dels últims mesos?

Si et refereixes a l'aplicació de l'article 155, l'única cosa que ha significat per a mi és haver de recordar més sovint que mai que quan ets a la feina els teus posicionaments polítics s'han de quedar a la porta.

Si haguessis de treballar com a cap de premsa a un altre tipus d’empresa o organisme, quin t’agradaria que fos? Per què?

La veritat és que mai no m'ho he plantejat. Potser, com que m'agrada molt el cinema, m'agradaria que estigués relacionada amb aquest món.

T’has hagut d’enfrontar a alguna crisi comunicativa? Si és així, com va ser?

I tant! Generalment les crisis comunicatives han tingut a veure amb algun succés o alguna emergència. El més recent ha estat un cas de violència masclista, en què un home va matar a ganivetades la seva dona. Immediatament, la notícia va atraure un munt de mitjans de comunicació i, com sol passar en aquests casos, ningú no sabia les dades verídiques. Hi ha mitjans que tenen molt clara l’ètica del periodisme, però d'altres ni tan sols saben què vol dir.

Les 5W són l’essència del periodisme. Quins creus que són les cinc coses imprescindibles del cap de premsa?

Saber on buscar la informació, estar al corrent de les accions que puguin ser susceptibles de ser material per a una nota de premsa, tenir una bona llista de contactes, mantenir una bona coordinació amb el cap i, sobretot, tenir molta paciència amb determinades persones que no acaben d'entendre que els rebutgis escriure una nota de premsa d'un fet que consideren súper interessant, però tu els justifiques per activa i passiva que no interessarà a ningú.