David Bisbal: “No només és traslladar informació als mitjans sinó crear contingut a les xarxes”

El David Bisbal té 41 anys i viu a Sabadell. És cap de redacció del diari digital de ISabadell, està com a cap de premsa de l’associació catalana de víctimes d’organitzacions terroristes, a la federació de víctimes del terrorisme i també de cap de premsa de la joventut de la faràndula, un teatre de Sabadell. Va estudiar filologia francesa i dins la seva carrera va anar fent classes relacionades amb el món del periodisme.

Es considera que els caps de premsa són els periodistes a l’ombra. Com explicaries la teva feina?

La meva feina la definiria com que sóc l’encarregat de visibilitzar totes les coses que l’entitat ha de donar a conèixer a l’exterior, a la veu pública i que a través d’aquest canal les pots arribar a fer públiques a través dels mitjans de comunicació. És una eina molt important per la comunicació de les entitats i perquè la societat sàpiga que faran.

Com és un dia normal en la vida de David Bisbal?

Em llevo molt d’hora. Reviso la premsa (local, nacional) i tot el que pugui arribar a llegir. Seguidament, començo a veure el dia i la ciutat per poder portar la feina del dia, miro l’agenda i analitzo les activitats que hi ha durant el dia. I llavors, començo a posar ordre amb tot: comencen arribar les rodes de premsa d’entre d’altres i gestiones el dia a dia com es pot.

Com ho fas per gestionar totes les feines que duus a terme actualment?

Abans de començar la feina al digital, faig les feines de l’associació per deixar-les preparades i en algun moment donat només haver-les d’enviar. En canvi, a la joventut de la faràndula, van amb uns altres horaris i fan les reunions a les 10 de la nit. En definitiva, tinc el dia compartimentat per poder arribar a totes les tasques. Tot i això, no pares però s’hi arriba bé.

Com s’estructura l’organigrama del teu departament de premsa, en aquest cas l’Associació?

A l’associació, la Generalitat ens va deixar sense les diferents subvencions. El grup estava format per jo mateix i un company en el departament de premsa. En aquest cas, a l’Associació porto premsa protocol i una mica de relacions externes. Aquests tres termes són vasos comunicants i van de la mà. Anteriorment, doncs, tenia aquest company amb el qual ens distribuíem les feines i entre els dos ho fèiem tot. Tot i això, quan la Generalitat va deixar de subvencionar-nos, ho hem hagut d’acabar fent sense ànim de lucre. Era la gestió de tot: reportatges, diaris, etc. Era portar tota la gestió de premsa. Fa 6,7,8 anys enrere el tema del terrorisme estava en un dels temes més importants de la societat i aleshores estàvem molt posats amb tot el tema.

Actualment, la intensitat del terrorisme i el volum de feina s’ha reduït.

Quina ha de ser la relació d’un cap de premsa amb els mitjans de comunicació?

Considero que ha de ser la més cordial possible perquè necessites una certa confiança amb els mitjans i els mitjans amb el cap de premsa per poder passar els temes que t’interessa tocar o els temes que un periodista necessita perquè està portant algun projecte. Aleshores, penso que com més bona sintonia hi ha entre un departament de premsa i uns mitjans de comunicació, considero que és millor pels dos cantons.

Per crear una sòlida agenda de contactes s’ha de cuidar els periodistes. Hi ha alguna tècnica que s’utilitzi amb freqüència?

Cadascú té el seu estil. Trucar, correus... Jo sóc un terme mitjà. No m’agrada atabalar els companys perquè tenen feina. Si no han penjat el teu article és per algun motiu, hi has de donar un altre volta. No m’agraden les tècniques agressives. No m’agrada fer-me passat i insistir.

Com selecciones els mitjans als quals envies informació?

Jo els hi envio a tots, a absolutament a tots. Tinc un llistat de mitjans. No faig cap mena de distinció. Tot sempre ho envio a tothom. Després ja ho deixo en mans dels mitjans.

La formació constant ha passat de ser un “nice to have” a un “must”. Si ara haguessis de formar-te en alguna àrea específica, quina triaries?

Jo vaig fent coses d’aquest àmbit. Últimament he tocat tot el tema de xarxes, SEO... El periodisme digital. Com comunicar a les xarxes. Com tractar els temes pels mitjans digitals.

Et donen pressupost per contractar una persona. Què busques en ella?

Una persona que sigui àgil, oberta, que la seva capacitat de comunicació sigui elevada, amb coneixements de les xarxes digitals i que sàpiga fer fotografies.

Quines tècniques utilitzes per fer el seguiment de les informacions que es publiquen als mitjans?

Abans, fa uns anys teníem un clipping on rebíem tot el buidatge amb tots els temes del terrorisme... i quan et llevaves, al matí, teníem notícies i rebíem tota la informació. Un cop totes aquestes informacions les teníem aquí. Un cop els ingressos van baixar, el costum que tinc és mirar tota la premsa a través d’Internet. Tinc els avisos de google i unes paraules clau on rebo coses del correu.

Com ha afectat la irrupció de les xarxes socials en la professió de cap de premsa?

És un abans i un després. Abans erets algú si sorties als mitjans grans d’Espanya. Actualment, que surtis aquests mitjans no vol dir que la gent s’assabenti del que fas. Si no tens presència a xarxes, és com si no existissis. Has de tenir moviment a les xarxes. No només és traslladar informació als mitjans sinó crear contingut a les xarxes.

Quina és la història de marca que voleu transmetre des de l’Associació?

Nosaltres sobretot el que volem traslladar és la realitat de les persones que han viscut el terrorisme a Catalunya. El que s’intenta és explicar els casos en primera persona i desmentir informacions que apareguin en altres llocs que no siguin així. En definitiva, el missatge que es vol donar és mostrar el dia a dia de les víctimes del terrorisme a Catalunya.

Al fet d’estar en una Associació, és més complicat exercir com a cap de premsa?

En el meu cas no he estat en cap lloc més però em suposo que exercir com a cap de premsa és més complicat que l’associació on estic. En ser una associació molt concerta i que estan molt especifica poder no es té molts problemes.

Com et va sorgir l’oportunitat de treballar en aquesta Associació? T’agrada aquest tipus d’àmbit o en prefereixes d’altres?

Perquè des de l’any 1990 vaig començar a col·laborar amb l’associació de Madrid. Llavors, quan feien actes de Barcelona m’havien demanat per fer unes fotos. I posteriorment, em van demanar que els donés un cop de mà per fer l’associació de Catalunya. El 2003 va començar la delegació a Catalunya. Hi havia el delegat i jo que portàvem el tema de premsa.

Has hagut de fer front algun tipus de comunicació de crisis?

Uns quants. Quan hi hagut atemptats a Catalunya. Sempre hem hagut de respondre. El més és de l’11 de març a Madrid. Vam haver de respondre més de 200 mitjans del món que es van posar en contacte perquè estava col·lapsat des de Madrid.

Les 5W són l’essència del periodisme. Quins creus que són els cinc imprescindibles del cap de premsa?

Un cap de premsa ha de transmetre la informació, per ajudar a difondre la informació quan te la demanen, eficiència, resolutiu i rapidesa són els fonamentals. Un cap de premsa, la seva única gran feina és allò que l’associació ha de transmetre, que ho transmeti en major nombre i en major nombre de mitjans.