Ignasi Cardó: “Som els encarregats de defensar els interessos del sector, no només intentem vendre u

L’Ignasi Cardó té 24 anys, és graduat en Periodisme per la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna i té un màster en Periodisme Esportiu i Gestió de la Comunicació. Es considera una persona treballadora, inconformista i constant amb els objectius que es marca. És un fanàtic de l’esport, ha treballat en el departament de comunicació del Barça i actualment és el cap de Premsa de CF Damm.

Es considera que els caps de premsa són els periodistes a l’ombra. Com explicaries la seva feina?

D’alguna manera, el cap de premsa fa el paper d’advocat, tant per l’entitat cara els mitjans com viceversa. Som els encarregats de defensar els interessos del sector, no només intentem vendre un relat sinó que vetllem pels periodistes.

Com és un dia normal en la vida d’Ignasi Cardó?

No és una jornada laboral de dilluns a divendres, bàsicament la feina és els caps de setmana. Vaig amb ells a tot arreu, a tots els partits i allà, des de peu de camp, moc xarxes (Twitter, Instagram), faig fotografies i gestiono alguna petició de premsa. Entre setmana em dedico més a les publicacions, i alguna nota de premsa així puntual, però no és un horari fixe.

De quines tasques t’encarregues?

Doncs bàsicament des de la redacció de notícies, cròniques de partits, notes de premsa i comunicats fins a la coordinació i edició de les publicacions de l’entitat que com la revista quadrimestral (pilota a terra) i el calendari anual. M’encarrego també de fer les fotografies d’actes i esdeveniments esportius, creació i difusió de continguts per a xarxes socials fins a la relació amb els mitjans de comunicació i atenció a les peticions de premsa. A més a més, sóc membre de l’expedició del primer equip tota la temporada i coordino l’elaboració de la nova pàgina web.

Com s’estructura l’organigrama del departament de premsa?

Estic sol pel que fa a la comunicació de CF Damm. El meu cap és el director de la Fundació Damm, i per sobre d’ell ja està el director de la Fundació Damm.

L’equip es va formar el 1958, quan us vau adonar que era una necessitat fer un departament de comunicació?

El club es va formar l’any 1958, però el departament de comunicació porta aproximadament fa uns 10 anys, que és quan realment es va veure la necessitat de fer un departament exclusiu de la comunicació del club.

Quina ha de ser la relació del cap de premsa amb els mitjans de comunicació?

És un equip d’esport formatiu, no té un primer equip professional, per tant nosaltres no generem tanta informació o notícies com per estar cada dia a l’aparador. A més a més, la filosofia del club prioritza formar els esportistes (que estan tots becats), és per això que no tenim aquesta pressió dels mitjans ni tampoc l’hem d’exercir. Per això, la meva figura no és la més comuna del cap de premsa, ja que estic sol i m’ho manego tot jo, sóc la persona de contacte, d’intermedi entre premsa i club, i és una relació més aviat esporàdica.

Com seleccioneu als mitjans que envieu la informació?

En el meu cas la majoria de peticions s’accepten, ja que són propostes raonables i dintre els paràmetres que el club considera que ha d’acceptar, amb això vull dir que sigui informació rellevant, d’interès informatiu i que el mitjà que ho demani sigui seriós. Però sobretot que la proposta que demani no alteri la dinàmica de treball o de grup dels equips. La gran majoria s’accepten des del punt de vista que som un club formatiu i no tenim aquesta pressió, però l’objectiu primer sempre és formar als joves, no tenir aparicions mediàtiques.

La formació constant ha passat de ser un “nice to have” a ser un “must”. Si ara haguessis de formar-te en alguna àrea específica, quina triaries?

Jo penso que és millor no especialitzar-se només en un àmbit concret. No ens hem de tancar portes, hi ha moltes oportunitats que al final ens trobem per casualitat. L’experiència professional és el que et fa aprendre més i aquí és on vas veient on necessites formar-te més.

Et donen pressupost per contractar una persona. Què busques en ella?

Que sigui un bon professional, això es veu sobretot cara a cara, i amb un mes de prova. Però el més important és que tingui moltes ganes.

Quines tècniques utilitzes per fer el seguiment de les informacions que es publiquen als mitjans?

Llegir la premsa esportiva, bàsicament Mundo Deportivo i Esport. En algun cas concret, si sortim a la ràdio, doncs em descarrego el podcast i escolto el programa. Pel que fa a les xarxes, reviso cada dia Twitter i Instagram per controlar les mencions. A la televisió, de moment, no hi sortim, així que bàsicament seria això, no utilitzem cap eina com Kantar.

Quin pes té la marca Damm en l’equip de futbol i en tota la comunicació que feu?

Realment no té cap, perquè al final jo sóc al cap de premsa, tinc al dircom de la Fundació Damm a sobre i per sobre hi ha el president de la Fundació Damm. En aquesta ocasió el president és una persona molt respectuosa amb la nostra feina i ens reunim amb ell i no ens imposa el missatge, ja que en ser una fundació, l’objectiu últim d’una fundació no és fer diners.

Heu hagut de fer front a alguna crisi? Com ho heu gestionat?

Més que una crisi puntual, és a llarg temps. La Damm és un equip de prestigi, som el 3 equip formatiu després del Barça i L’espanyol. En més de 60 anys d’història, és la primera vegada que l’equip ha baixat de categoria, ha anat molt malament l’any. Ha sigut una temporada molt dolenta. Sobretot a nivell de caps de setmana, que és quan s’ha d’anar comunicant les derrotes. A més d’això se li va sumar que l’entrenador va marxar. La meva feina al final, més que gestionar una crisi, ha sigut construir un relat, establir un missatge oficial del club.

A qui va dirigit aquest relat?

Doncs a més a més dels mitjans i a la gent aliena al club, va sobretot a la gent que hi forma part. Aquesta és una de les funcions més importants del cap de premsa.

Quina importància doneu a la comunicació interna?

Moltíssima, l’impacte intern en el nostre cas és súper important. Tenim una revista, cada dos o tres mesos això al final és un missatge que envies a la gent que té relació amb el club, i pot estar decebut o enfadat pel que ha passat, necessita explicacions, i nosaltres li hem de donar, i és súper important saber com explicar-ho perquè al final serà com ho recordarà la gent. Però és necessari seguir treballant en això.

Quin és l’storytelling del club?

Som un club de futbol formatiu que vetllem per formar joves futbolistes de cara el món professional, tenim tant nois com noies. Ens caracteritzem per fer un futbol alegre, amistós, dominar la pilota. Formem als nanos des d’aquest punt de vista, i després intentar competir al màxim. Volem ser una bona pedrera amb jugadors de prestigi.

Les 5W són l’essència del periodisme. Quins creus que són els cinc imprescindibles del cap de premsa?

Doncs et diria per començar que és imprescindible navegar entre els mitjans i l’empresa, saber-se posar en el lloc de la premsa, saber sempre a quina entitat estàs representant, tenir respecte i bon tracta amb la premsa i no cedir mai davant la pressió dels mitjans.